diumenge, 9 de desembre de 2012

Una pràctica diferent

Aquesta setmana, a la classe pràctica de dimecres, vàrem fer una espècie de rol-playing en el qual, diferents agents de l'administració i l'escola havien de reclamar els seus drets en quant a les noves tenologies.
A mi em va tocar estar amb un grup de mestres que reclamava material per a les aules i, sobretot, formació docent. Així mateix, també reflexionàrem al voltant de l'ús de les TIC a les aules defenent una educació adaptada als temps que corren i a les necessitats dels infants.

L'altre grup representava el centre escolar. Ells demanaven nous materials i formació per als seus docents. Em va sorprendre molt que entre el nostre grup, que érem els mestres, i el centre no hi hagués comunicació. Certament jugàvem en bàndols completament diferents.
Per una altra banda, hi havia l'administració pública, que posava entrebancs a les nostres demandes, pressionant amb represàlies i excusant-se amb la falta de pressupost.

La veritat és que ens ho vàrem passar d'allò més bé, però hem de dir que també va haver-hi una mica de tensió (positiva) perquè ens vàrem saber ficar dins el paper que ens tocava representar. Si haguéssim tingut més temps per preparar-ho hauria pogut sorgir un debat interessantíssim carregat d'idees per millorar l'ensenyament-aprenentatge de les noves tecnologies. La conclusió final va ser que l'acord entre docents és molt complicat, inclús amb els d'un mateix centre. I que el Govern mira per interessos propis i no pels de la comunitat educativa. Així mateix, també considerem que els qui són els encarregats de dirigir la política educativa de la nostra Comunitat no estan suficient formats per exercir un càrrec de tanta importància. No oblidem que deixem a les seves mans el futur dels més petits. Sempre penso que tenim molta sort que hi hagi bons mestres, que lluitin cada dia a pesar de les adversitats i de les traves que imposa l'Administració Pública.

En acabar, la professora ens va preguntar que, si arribéssim noves a un centre, com ens ho faríem per convèncer als nostres companys que és necessari usar les TIC i com ens agradaria trobar el centre en el qual anem a fer feina.

Sempre m'he imaginat arribant a un centre molt ideal, però com sé que això no serà tan fantàstic, em posaré una mica més seriosa... A mi m'agradaria que, al centre on vagi a parar, s'entengui la importància de l'ús de les TIC. I no em refereixo a que sigui un centre amb 235 blocs, pissarres digitals, etc. No hem de confondre. Em refereixo a un centre que en faci un ús racional, que plantegi l'ús de les TIC amb uns objectius determinats i que no sigui un "fer per fer". Per altra banda, no sé si se'm donaria gaire bé la feina "d'engrescadora". A mi l'ús de les TIC em té convençuda: sé que les faré servir perquè m'han ensenyat i he après que és necessari, que l'escola ha de ser un espai en miniatura del que és el món real. I les TIC hi són, i molt presents. M'agrada pensar que sabré "enganxar" algú amb qui iniciar algun projecte, però també sé que hi ha gent molt escèptica i desanimada per la situació de crisi actual que viu l'educació al nostre país. Es tracta d'anar fent pinya, de col·laborar, oferir i compartir. Potser quan arribi al centre només hi haurà un mestre a qui li interessi l'ús de les TIC, però si m'hi ajunto jo, ja en serem dos. I potser algú veu la nostra feina i troba que es prou interessant com per dur-la a terme també. Si els resultats que ofereix l'ús de les TIC són bons ens haurem d'enganxar al carro. Això sí, hi ha molta i molta feina per fer. 


Cap comentari:

Publica un comentari