dissabte, 3 de novembre del 2012

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Tal i com hem pogut veure a classe, el potencial de les TIC és enorme dins les aules dels centres, però no solem caure en la seua força a l'hora de servir com a eina de comunicació entre l'escola i la família. 

Antúnez parla de tres idees bàsiques per les quals s'ha de dur a terme aquesta comunicació:
  1. Potenciar la participació
  2. Oportunitats educatives: formació per a pares
  3. Evolució educativa dels fills


Sempre ens han parlat de la importància de les relacions que s'estableixen entre la família i l'escola. De fet, des del meu punt de vista, resulta essencial que no només existeixi una relació, sinó que es tracti d'una relació de qualitat. Conèixer les famílies dels nostres alumnes resultarà essencial per tal de poder dur a terme un bon procés d'ensenyament-aprenentatge. Al llarg de la carrera hem parlat molt d'aquestes relacions, però potser ens ha mancat conèixer quins són aquests mitjans que ens permetran establir uns vincles comunicatius que facilitin aquestes relacions. 

És per això que les TIC poden ser un recurs més ( a banda d'entevistes, reunions, qüestionaris, trobades, etc.) perquè ens permetran cert dinamisme i rapidesa. La majoria d'escoles tenen present que l'ús de les TIC és essencial per presentar-se a la societat. És per això que gairebé totes les escoles tenen un bloc o una plana web on consultar la seua ubicació, metodologia, activitats... Tot i així, considero que encara queda molt de camí per recórrer. 
Moltes classes tenen el seu propi bloc, on mostren les activitats que es van realitzant dia a dia a l'aula, l'evolució dels infants, la participació de les famílies, etc. Però abans de fer tota aquesta feina, els docents haurien de plantejar-se si aquest mitjà tindrà èxit, si funcionarà.

Abans d'iniciar la relació família-escola a través de les tecnologies caldrà analitzar quines són les característiques de les famílies i infants a qui ens dirigirem. No serveix utilitzar aquest mitjà si els pares de les nostres criatures no saben fer servir un ordinador. Quina lògica tendria? Abans de res, doncs, haurem de saber si aquestes famílies estan preparades per iniciar aquest procés comunicatiu i, a més, si estan motivats, un factor que considero molt important. Així mateix, si la resposta és afirmativa, el centre haurà d'esforçar-se també a formar aquestes famílies perquè puguin accedir a les TIC i col·laborar i participar en les propostes que es duguin a terme al centre.


Sempre he estat una defensora de les noves teconologies, però tinc la extranya sensació que, com ara estan de moda, tothom ha de fer un bloc d'aula o de centre. Considero que s'ha de fer, però que la feina prèvia a la construcció d'aquestes plataformes no està ben enfocada. Caldria revisar els objectius de la proposta, saber a qui va dirigida, què volem oferir... Potser la feina de disseny d'un projecte comunicatiu amb les famílies a través de les TIC és més important que el projecte en si. És necessari plantejar-nos el per què de les nostres accions i amb quina finalitat les duim a terme. No voldria polemitzar sobre aquest tema, simplement és una reflexió personal des de l'experiència d'una "simple" estudiant. A mi també em queda molt de camí per recórrer...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada