diumenge, 9 de desembre del 2012

Una pràctica diferent

Aquesta setmana, a la classe pràctica de dimecres, vàrem fer una espècie de rol-playing en el qual, diferents agents de l'administració i l'escola havien de reclamar els seus drets en quant a les noves tenologies.
A mi em va tocar estar amb un grup de mestres que reclamava material per a les aules i, sobretot, formació docent. Així mateix, també reflexionàrem al voltant de l'ús de les TIC a les aules defenent una educació adaptada als temps que corren i a les necessitats dels infants.

L'altre grup representava el centre escolar. Ells demanaven nous materials i formació per als seus docents. Em va sorprendre molt que entre el nostre grup, que érem els mestres, i el centre no hi hagués comunicació. Certament jugàvem en bàndols completament diferents.
Per una altra banda, hi havia l'administració pública, que posava entrebancs a les nostres demandes, pressionant amb represàlies i excusant-se amb la falta de pressupost.

La veritat és que ens ho vàrem passar d'allò més bé, però hem de dir que també va haver-hi una mica de tensió (positiva) perquè ens vàrem saber ficar dins el paper que ens tocava representar. Si haguéssim tingut més temps per preparar-ho hauria pogut sorgir un debat interessantíssim carregat d'idees per millorar l'ensenyament-aprenentatge de les noves tecnologies. La conclusió final va ser que l'acord entre docents és molt complicat, inclús amb els d'un mateix centre. I que el Govern mira per interessos propis i no pels de la comunitat educativa. Així mateix, també considerem que els qui són els encarregats de dirigir la política educativa de la nostra Comunitat no estan suficient formats per exercir un càrrec de tanta importància. No oblidem que deixem a les seves mans el futur dels més petits. Sempre penso que tenim molta sort que hi hagi bons mestres, que lluitin cada dia a pesar de les adversitats i de les traves que imposa l'Administració Pública.

En acabar, la professora ens va preguntar que, si arribéssim noves a un centre, com ens ho faríem per convèncer als nostres companys que és necessari usar les TIC i com ens agradaria trobar el centre en el qual anem a fer feina.

Sempre m'he imaginat arribant a un centre molt ideal, però com sé que això no serà tan fantàstic, em posaré una mica més seriosa... A mi m'agradaria que, al centre on vagi a parar, s'entengui la importància de l'ús de les TIC. I no em refereixo a que sigui un centre amb 235 blocs, pissarres digitals, etc. No hem de confondre. Em refereixo a un centre que en faci un ús racional, que plantegi l'ús de les TIC amb uns objectius determinats i que no sigui un "fer per fer". Per altra banda, no sé si se'm donaria gaire bé la feina "d'engrescadora". A mi l'ús de les TIC em té convençuda: sé que les faré servir perquè m'han ensenyat i he après que és necessari, que l'escola ha de ser un espai en miniatura del que és el món real. I les TIC hi són, i molt presents. M'agrada pensar que sabré "enganxar" algú amb qui iniciar algun projecte, però també sé que hi ha gent molt escèptica i desanimada per la situació de crisi actual que viu l'educació al nostre país. Es tracta d'anar fent pinya, de col·laborar, oferir i compartir. Potser quan arribi al centre només hi haurà un mestre a qui li interessi l'ús de les TIC, però si m'hi ajunto jo, ja en serem dos. I potser algú veu la nostra feina i troba que es prou interessant com per dur-la a terme també. Si els resultats que ofereix l'ús de les TIC són bons ens haurem d'enganxar al carro. Això sí, hi ha molta i molta feina per fer. 


divendres, 30 de novembre del 2012

Pràctiques amb PPT

Falto un dia a una classe pràctica i a la setmana següent em vull pegar un tir. Això és exactament el que m'ha passat. La setmana passada vaig haver de treballar el mateix dia que teníem la segona pràctica de PPT i vaig pensar que tampoc passaria res si un dia no hi anava. Però Déu n'hi do! 

Quan he arribat a classe ja no quedava lloc per seure, és a dir, no quedava cap ordinador buit per treballar. em vaig seure amb una companya per fer les activitats proposades per a aquella sessió però resulta que entre que érem dos al mateix ordinador, que la pantalla no li anava bé i que la seua versió d'Office no era la mateixa que feia servir la profe vaig tenir una sensació de desbordament molt asfixiant.

Resulta que havien seguit treballant amb la presentació de Caillou (algun dia aprendré a escriure-ho i llegir-ho bé) i clar, m'havia perdut moltíssimes coses. Quan vaig començar a sentir a parlar de desencadenadors, agrupaments i accions no sabia ni com em deia. La professora, que jo crec que em va veure una mica apurada, em va deixar utilitzar el seu ordinador per fer una prova. Poc a poc i practicant una mica a casa amb l'ajuda d'una companya he pogut entendre com funciona i, així, evitar-me una imminent calvície i crisi d'ansietat. 

La veritat és que estic més que contenta amb el resultat del meu PPT. Us en deixo unes captures perquè ho pugueu veure. Sí, ho sé. Encara queda molt per fer ;)



dissabte, 24 de novembre del 2012

El software educatiu

En aquesta entrada faré un resum de les idees principals que es tracten a l'article "Algunas consideraciones en torno al software educativo para Educación Infantil" de Santos Urbina.

Tal i com explica Urbina, els darrers anys s'ha viscut un boom molt fort en quant a la creació i distrubució de materials multimèdia educatius. Tot i que en l'article no pretén fer cap crítica cap a aquests materials ni valorar-ne la seua utilitat, sí que remet a una sèrie d'idees que s'haurien de tenir en compte a l'hora de dissenyar materials destinats a l'ús educatiu en infants d'edat preescolar.

Aquestes idees que presenta, a mode de resum, són les següents:


  • La presentació del producte: és a dir, de quina manera es publicita. Com a usuaris hem de ser conscients d'allò que cerquem en un software educatiu i no deixar-nos enganyar per campanyes publicitàries que ens intenen vendre allò que no és.
  • Dispersió d'edats/inespecificació del destinatari: és adequat aquest joc per als infants? a quina edat va dirigit? poden fer servir-lo tots els meus alumnes?
  • Instruccions, consignes, indicacions: que l'infant pugui entendre en cada moment què és el que ha de fer amb la proposta.
  • Menús i botons: han de estar presents en tot moment perquè l'infant pugui desplaçar-se lliurement dins el programa. Han d'estar adaptats a les seves característiques psicomotrius (botons grans, visibles, que parpadegin...) i intel·lectuals (sense complicacions).
  • Els punters: grans, que no desviïn l'atenció de l'infant de la feina que està ralitzant, que estiguin adaptats a les seues característiques.
  • Ús tutelat i autònom: el programa ha d'estar adaptat perquè els infants puguin dur-ne a terme un ús autònom, sense haver de dependre en tot moment de l'adult.
  • Complexitat cognitiva de les tasques: ha d'estar adaptada al nivell dels infants, que no es produeixi un desfassament cognitiu entre activitat i activitat, sinó que ha de ser lineal i evolutiu.
  • Adaptació a les capacitats psicomotores: fàcil desplaçament pel programa, botons adaptats, lluminositat, etc.
  • Tractament dels errors: quan l'infant no realitza una activitat correctament, el programa li ho ha de fer saber, però des d'una perspectiva constructivista: motivant-lo, fent que ho torni a intentar en forma de consignes d'ànim i positives.
  • Variables dialectals o idiomàtiques: que el software estigui adaptat a les varietats dialectals de cada indret per no crear confusió als infants.
Imatge

dissabte, 17 de novembre del 2012

Els materials didàctics

Aquesta setmana hem començat tema nou a classe: els materials didàctics. Aquest és un tema que m'agrada molt però, la veritat, hi ha hagut alguns aspectes que m'ha costat entendre. Jo no sé si és que són complicats en si o és que cada dia estic més espessa. Sigui com sigui, m'he posat a repassar-los durant el cap de setmana perquè se'm farà una muntanya, que em conec. Encara no m'acaba de quedar clara la diferència entre multimèdia i hipermedia, però imagino que poc a poc...


  1. Conceptes: hipertext, multimèdia, hipermèdia. 
  • Hipertext à Sistemes dorganització dinformació textual, de forma no lineal. Aquesta informació textual inclouria enllaços que ens permeten mourens a mode de salts a través del document o fins i tot accedir a daltres documents.
  • Multimèdia à És un sistema que utilitza més dun mitjà de comunicació al mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge, el vídeo i el so. Exemple: la televisió.
  •  Hipermedia: Es tracta dun hipertext que inclou a més gràfics, sons, animacions, vídeo... és a dir, diferents mitjans en un mateix suport organitzat de forma no seqüencial. Conjunció dhipertext i multimèdia.  
  1. Elements que conformen un intermedia
  • Nodes
Consiste en fragmentos de texto, gráficos, vídeo u otra información. El tamaño de un nodo varía desde un simple gráfico o unas pocas palabras hasta un documento completo. Los nodos, también se les duele denominar cuadros, son la unidad básica de almacenamiento de información. (SALINAS).

  • Enllaços
"Un enlace es todo aquello que conecta dos nodos. Los enlaces permiten el acceso de un nodo a otro "(DELICADO, 1996).

  • XARXA DIDEES
    • Grup o sistemes didees interrelacionades o interconnectades.
    • Formada per lestructura de noves i lestructura de connexions

  • ITINERARIS
    • Recorreguts o rutes que pot seguir lusuari.
    • Han dajudar en la navegació.



  • INTERFÍCIE DUSUARI
És la forma en què s’estableix la interacció amb l’alumne i el sistema multimèdia, la interacció home-màquina.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Primera pràctica amb Power Point

La setmana passada la professora ens va ensenyar els projectes que varen realitzar les alumnes de l'any passat amb el power point. Jo em vaig quedar de pedra perquè hi havia uns treballs sensacionals. Hi havia un conte, un projecte en stop-motion, etc. No em podia creure que allò hagués estat fet amb el Power Point. Jo sóc d'aquelles que fa servir el PPT per fer presentacions a classe i gairebé sempre utilitzo la mateixa lletra i el mateix fons. Alguna vegada havia intentat posar-hi so, però vaig fracassar estrepitosament. O no em sonava abans d'hora, o no em sonava, o sonava quan ja no volia que sonàs. Un desastre. El mateix em passava a l'hora de fer transicions de pàgina, de posar fotos com a fons de pantalla, etc.

Total, que l'altre dia em vaig quedar sorpresa de mi mateixa. Vaig agafar molt ràpidament tot allò que la professora ens va explicar al voltant de l'ús del PPT i vaig poder acabar la pràctica i tot. 

Es tractava de fer un conte del Caillou (s'escriu així, no?) de manera que cada imatge tingués el seu so. Així mateix, també havíem de fer una portada on l'infant pogués triar a quina part del conte volia anar i també havíem d'incloure fletxes per anar endavant i endarrere i tornar a l'inici. La veritat és que fins el dia de la pràctica jo no tenia ni idea que es pogués fer tot això. Em vaig quedar al·lucinada en veure totes les possibilitats que té el Power Point. I pensar que he estat tants anys desaprofitant-lo...! Estic segura que ara canviarà 100% la meua manera d'emprar-lo.


Típic Power Point que em pensava que "molava mazo".

Crec que aquesta ha estat una de les pràctiques més profitoses que hem fet fins ara. I això que amb la de la imatge estava més que contenta. Però això supera totes les meues expectatives!


Aquí us penjaré el power point acabar, però és que el tinc dins el pendrive d'una companya ;-)

dissabte, 3 de novembre del 2012

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Tal i com hem pogut veure a classe, el potencial de les TIC és enorme dins les aules dels centres, però no solem caure en la seua força a l'hora de servir com a eina de comunicació entre l'escola i la família. 

Antúnez parla de tres idees bàsiques per les quals s'ha de dur a terme aquesta comunicació:
  1. Potenciar la participació
  2. Oportunitats educatives: formació per a pares
  3. Evolució educativa dels fills


Sempre ens han parlat de la importància de les relacions que s'estableixen entre la família i l'escola. De fet, des del meu punt de vista, resulta essencial que no només existeixi una relació, sinó que es tracti d'una relació de qualitat. Conèixer les famílies dels nostres alumnes resultarà essencial per tal de poder dur a terme un bon procés d'ensenyament-aprenentatge. Al llarg de la carrera hem parlat molt d'aquestes relacions, però potser ens ha mancat conèixer quins són aquests mitjans que ens permetran establir uns vincles comunicatius que facilitin aquestes relacions. 

És per això que les TIC poden ser un recurs més ( a banda d'entevistes, reunions, qüestionaris, trobades, etc.) perquè ens permetran cert dinamisme i rapidesa. La majoria d'escoles tenen present que l'ús de les TIC és essencial per presentar-se a la societat. És per això que gairebé totes les escoles tenen un bloc o una plana web on consultar la seua ubicació, metodologia, activitats... Tot i així, considero que encara queda molt de camí per recórrer. 
Moltes classes tenen el seu propi bloc, on mostren les activitats que es van realitzant dia a dia a l'aula, l'evolució dels infants, la participació de les famílies, etc. Però abans de fer tota aquesta feina, els docents haurien de plantejar-se si aquest mitjà tindrà èxit, si funcionarà.

Abans d'iniciar la relació família-escola a través de les tecnologies caldrà analitzar quines són les característiques de les famílies i infants a qui ens dirigirem. No serveix utilitzar aquest mitjà si els pares de les nostres criatures no saben fer servir un ordinador. Quina lògica tendria? Abans de res, doncs, haurem de saber si aquestes famílies estan preparades per iniciar aquest procés comunicatiu i, a més, si estan motivats, un factor que considero molt important. Així mateix, si la resposta és afirmativa, el centre haurà d'esforçar-se també a formar aquestes famílies perquè puguin accedir a les TIC i col·laborar i participar en les propostes que es duguin a terme al centre.


Sempre he estat una defensora de les noves teconologies, però tinc la extranya sensació que, com ara estan de moda, tothom ha de fer un bloc d'aula o de centre. Considero que s'ha de fer, però que la feina prèvia a la construcció d'aquestes plataformes no està ben enfocada. Caldria revisar els objectius de la proposta, saber a qui va dirigida, què volem oferir... Potser la feina de disseny d'un projecte comunicatiu amb les famílies a través de les TIC és més important que el projecte en si. És necessari plantejar-nos el per què de les nostres accions i amb quina finalitat les duim a terme. No voldria polemitzar sobre aquest tema, simplement és una reflexió personal des de l'experiència d'una "simple" estudiant. A mi també em queda molt de camí per recórrer...

diumenge, 28 d’octubre del 2012

La cacera del tresor

Avui, després de donar la teoria corresponent al tema 3, hem fet una petita pràctica. La setmana passada la professora ens va dir que portéssim els ordinadors perquè faríem una mica de feina. 

Durant la classe teòrica, parlàrem sobre activitats educatives a través de diferents tenologies. Una d'aquestes activitats era "la cacera del tresor". La majoria de nosaltres no n'havíem sentit a parlar mai. D'altres, en canvi, havien realitzat aquest tipus d'activitat a l'institut, cosa que em va sorprendre molt. De fet, ara que conec com funciona, considero que és una proposta que admet moltes possibilitats i, per tant, es pot dur a terme a qualsevol nivell educatiu. Simplement es tracta d'adaptar-lo correctament a l'edat i capacitat dels alumnes. És una eina molt potent per treballar els coneixements del currículum utilitzant la tecnologia com a mitjà dins l'aula.
A continuació, faré una breu explicació del funcionament d'aquesta proposta de didàctica amb l'ajuda de l'article "Internet en el aula: a la caza del tesoro" de Jordi Adell.

En què consisteix una cacera del tresor?

És una activitat didàctica a través de la qual es treballen els continguts del currículum de forma transversal amb l'ús de les noves tecnologies com a mitjà principal d'aprenentatge. 

Es tracta d'elaborar un espai virtual on es fan diferents preguntes sobre determinat o determinats temes amb un seguit d'enllaços que ajudaran l'alumne/a a trobar les respostes pertinents. Algunes caceres també inclouen una pregunta final o gran pregunta que s'ha de contestar emprant tots els coneixements adquirits al llarg del procés.

Objectius

L'objectiu principal de les caceres és que els infants ampliïn els seus coneixements envers determinat tema. Així mateix, gràcies a la metodologia d'aquesta proposta, els infants també desenvolupen habilitats i destreses relacionades amb les noves tecnologies: recerca, selecció, anàlisi d'informació, etc. Així mateix, desenvolupen les seues capacitats a l'hora de llegir i interpretar textos.

Metodologia

Sol ser el mestre o professor qui s'encarrega de distribuir els alumnes per parelles o grups i dirigeix la proposta. També s'encarrega de solucionar possibles dubtes i d'encaminar la recerca en cas que l'alumne es perdi.


Avaluació

En aquest tipus d'activitat didàctica s'avaluaran tant la quantitat de respostes que l'alumne ha estat capaç de respondre com la qualitat de les mateixes. Així mateix, l'objectiu d'aquesta proposta no és que l'alumne respongui només correctament les preguntes, sinó que la importància de l'activitat rau en el procés que ha hagut de seguir fins arribar-hi.



EXEMPLE D'UNA CACERA

A la pràctica d'aula que vàrem realitzar, havíem d'analitzar una cacera del tresor valorant-ne diferents aspectes. La que he analitzat jo ha estat "La granja de Sebastián".
La professora ens va facilitar l'adreça i ens vam dividir per parelles. A cadascuna li tocava una cacera diferent.
Després d'estar una estona mirant com funcionava la cacera i quin tipus d'activitats es realitzaven vàrem quedar una mica desmoralitzades. I és que la majoria d'enllaços de la nostra cacera estaven trencats o ens reconduien a llocs que poc tenien a veure amb la proposta. I no només això, sinó que la proposta s'iniciava amb un conte que, tal i com s'explica a la wequest, han hagut de retirar a causa de problemes amb els drets d'autor.
Així que el primer contacte amb la cacera del tresor no ha estat gaire bo... Tot i així he estat mirant les caceres que havien d'analitzar les meues companyes i la cosa canvia. Els enllaços són correctes, hi ha propostes entretingudes,... Tot i que des del meu punt de vista resulten una mica tancades. Estan bé, sobretot, per ampliar coneixements sobre determinat tema i per treballar les habilitats tecnològiques, però potser hi manca alguna cosa més. Tampoc estic d'acord amb l'avaluació tan tancada que es fa en algunes caceres on, fins i tot, et venen les instruccions sobre com has de puntuar les activitats. Certament, abans d'avaluar, hem de tenir ben clars quins són els nostres objectius.

La cacera pot ser una activitat més dins l'aula, però no la única per treballar sobre X temes. Per a mi seria una proposta d'ampliació de coneixements. No sé si hi haurà algú que estigui d'acord amb mi. Això sí, també pot ser que encara em falti veure moltes caceres per opinar, perquè de segur que n'hi ha de molt completes i molt ben fetes.