Primera pràctica amb Power Point

La setmana passada la professora ens va ensenyar els projectes que varen realitzar les alumnes de l'any passat amb el power point. Jo em vaig quedar de pedra perquè hi havia uns treballs sensacionals. Hi havia un conte, un projecte en stop-motion, etc. No em podia creure que allò hagués estat fet amb el Power Point. Jo sóc d'aquelles que fa servir el PPT per fer presentacions a classe i gairebé sempre utilitzo la mateixa lletra i el mateix fons. Alguna vegada havia intentat posar-hi so, però vaig fracassar estrepitosament. O no em sonava abans d'hora, o no em sonava, o sonava quan ja no volia que sonàs. Un desastre. El mateix em passava a l'hora de fer transicions de pàgina, de posar fotos com a fons de pantalla, etc.

Total, que l'altre dia em vaig quedar sorpresa de mi mateixa. Vaig agafar molt ràpidament tot allò que la professora ens va explicar al voltant de l'ús del PPT i vaig poder acabar la pràctica i tot. 

Es tractava de fer un conte del Caillou (s'escriu així, no?) de manera que cada imatge tingués el seu so. Així mateix, també havíem de fer una portada on l'infant pogués triar a quina part del conte volia anar i també havíem d'incloure fletxes per anar endavant i endarrere i tornar a l'inici. La veritat és que fins el dia de la pràctica jo no tenia ni idea que es pogués fer tot això. Em vaig quedar al·lucinada en veure totes les possibilitats que té el Power Point. I pensar que he estat tants anys desaprofitant-lo...! Estic segura que ara canviarà 100% la meua manera d'emprar-lo.

Típic Power Point que em pensava que "molava mazo".

Crec que aquesta ha estat una de les pràctiques més profitoses que hem fet fins ara. I això que amb la de la imatge estava més que contenta. Però això supera totes les meues expectatives!

Aquí us penjaré el power point acabar, però és que el tinc dins el pendrive d'una companya ;-)

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Tal i com hem pogut veure a classe, el potencial de les TIC és enorme dins les aules dels centres, però no solem caure en la seua força a l'hora de servir com a eina de comunicació entre l'escola i la família. 

Antúnez parla de tres idees bàsiques per les quals s'ha de dur a terme aquesta comunicació:

1. Potenciar la participació
2. Oportunitats educatives: formació per a pares
3. Evolució educativa dels fills

Sempre ens han parlat de la importància de les relacions que s'estableixen entre la família i l'escola. De fet, des del meu punt de vista, resulta essencial que no només existeixi una relació, sinó que es tracti d'una relació de qualitat. Conèixer les famílies dels nostres alumnes resultarà essencial per tal de poder dur a terme un bon procés d'ensenyament-aprenentatge. Al llarg de la carrera hem parlat molt d'aquestes relacions, però potser ens ha mancat conèixer quins són aquests mitjans que ens permetran establir uns vincles comunicatius que facilitin aquestes relacions. 

És per això que les TIC poden ser un recurs més ( a banda d'entevistes, reunions, qüestionaris, trobades, etc.) perquè ens permetran cert dinamisme i rapidesa. La majoria d'escoles tenen present que l'ús de les TIC és essencial per presentar-se a la societat. És per això que gairebé totes les escoles tenen un bloc o una plana web on consultar la seua ubicació, metodologia, activitats... Tot i així, considero que encara queda molt de camí per recórrer. 

Moltes classes tenen el seu propi bloc, on mostren les activitats que es van realitzant dia a dia a l'aula, l'evolució dels infants, la participació de les famílies, etc. Però abans de fer tota aquesta feina, els docents haurien de plantejar-se si aquest mitjà tindrà èxit, si funcionarà.

Abans d'iniciar la relació família-escola a través de les tecnologies caldrà analitzar quines són les característiques de les famílies i infants a qui ens dirigirem. No serveix utilitzar aquest mitjà si els pares de les nostres criatures no saben fer servir un ordinador. Quina lògica tendria? Abans de res, doncs, haurem de saber si aquestes famílies estan preparades per iniciar aquest procés comunicatiu i, a més, si estan motivats, un factor que considero molt important. Així mateix, si la resposta és afirmativa, el centre haurà d'esforçar-se també a formar aquestes famílies perquè puguin accedir a les TIC i col·laborar i participar en les propostes que es duguin a terme al centre.

Sempre he estat una defensora de les noves teconologies, però tinc la extranya sensació que, com ara estan de moda, tothom ha de fer un bloc d'aula o de centre. Considero que s'ha de fer, però que la feina prèvia a la construcció d'aquestes plataformes no està ben enfocada. Caldria revisar els objectius de la proposta, saber a qui va dirigida, què volem oferir... Potser la feina de disseny d'un projecte comunicatiu amb les famílies a través de les TIC és més important que el projecte en si. És necessari plantejar-nos el per què de les nostres accions i amb quina finalitat les duim a terme. No voldria polemitzar sobre aquest tema, simplement és una reflexió personal des de l'experiència d'una "simple" estudiant. A mi també em queda molt de camí per recórrer...

La cacera del tresor

Avui, després de donar la teoria corresponent al tema 3, hem fet una petita pràctica. La setmana passada la professora ens va dir que portéssim els ordinadors perquè faríem una mica de feina. 

Durant la classe teòrica, parlàrem sobre activitats educatives a través de diferents tenologies. Una d'aquestes activitats era "la cacera del tresor". La majoria de nosaltres no n'havíem sentit a parlar mai. D'altres, en canvi, havien realitzat aquest tipus d'activitat a l'institut, cosa que em va sorprendre molt. De fet, ara que conec com funciona, considero que és una proposta que admet moltes possibilitats i, per tant, es pot dur a terme a qualsevol nivell educatiu. Simplement es tracta d'adaptar-lo correctament a l'edat i capacitat dels alumnes. És una eina molt potent per treballar els coneixements del currículum utilitzant la tecnologia com a mitjà dins l'aula.

A continuació, faré una breu explicació del funcionament d'aquesta proposta de didàctica amb l'ajuda de l'article "Internet en el aula: a la caza del tesoro" de Jordi Adell.

En què consisteix una cacera del tresor?

És una activitat didàctica a través de la qual es treballen els continguts del currículum de forma transversal amb l'ús de les noves tecnologies com a mitjà principal d'aprenentatge. 

Es tracta d'elaborar un espai virtual on es fan diferents preguntes sobre determinat o determinats temes amb un seguit d'enllaços que ajudaran l'alumne/a a trobar les respostes pertinents. Algunes caceres també inclouen una pregunta final o gran pregunta que s'ha de contestar emprant tots els coneixements adquirits al llarg del procés.

Objectius

L'objectiu principal de les caceres és que els infants ampliïn els seus coneixements envers determinat tema. Així mateix, gràcies a la metodologia d'aquesta proposta, els infants també desenvolupen habilitats i destreses relacionades amb les noves tecnologies: recerca, selecció, anàlisi d'informació, etc. Així mateix, desenvolupen les seues capacitats a l'hora de llegir i interpretar textos.

Metodologia

Sol ser el mestre o professor qui s'encarrega de distribuir els alumnes per parelles o grups i dirigeix la proposta. També s'encarrega de solucionar possibles dubtes i d'encaminar la recerca en cas que l'alumne es perdi.


Avaluació

En aquest tipus d'activitat didàctica s'avaluaran tant la quantitat de respostes que l'alumne ha estat capaç de respondre com la qualitat de les mateixes. Així mateix, l'objectiu d'aquesta proposta no és que l'alumne respongui només correctament les preguntes, sinó que la importància de l'activitat rau en el procés que ha hagut de seguir fins arribar-hi.



EXEMPLE D'UNA CACERA

A la pràctica d'aula que vàrem realitzar, havíem d'analitzar una cacera del tresor valorant-ne diferents aspectes. La que he analitzat jo ha estat "La granja de Sebastián".
La professora ens va facilitar l'adreça i ens vam dividir per parelles. A cadascuna li tocava una cacera diferent.
Després d'estar una estona mirant com funcionava la cacera i quin tipus d'activitats es realitzaven vàrem quedar una mica desmoralitzades. I és que la majoria d'enllaços de la nostra cacera estaven trencats o ens reconduien a llocs que poc tenien a veure amb la proposta. I no només això, sinó que la proposta s'iniciava amb un conte que, tal i com s'explica a la wequest, han hagut de retirar a causa de problemes amb els drets d'autor.
Així que el primer contacte amb la cacera del tresor no ha estat gaire bo... Tot i així he estat mirant les caceres que havien d'analitzar les meues companyes i la cosa canvia. Els enllaços són correctes, hi ha propostes entretingudes,... Tot i que des del meu punt de vista resulten una mica tancades. Estan bé, sobretot, per ampliar coneixements sobre determinat tema i per treballar les habilitats tecnològiques, però potser hi manca alguna cosa més. Tampoc estic d'acord amb l'avaluació tan tancada que es fa en algunes caceres on, fins i tot, et venen les instruccions sobre com has de puntuar les activitats. Certament, abans d'avaluar, hem de tenir ben clars quins són els nostres objectius.

La cacera pot ser una activitat més dins l'aula, però no la única per treballar sobre X temes. Per a mi seria una proposta d'ampliació de coneixements. No sé si hi haurà algú que estigui d'acord amb mi. Això sí, també pot ser que encara em falti veure moltes caceres per opinar, perquè de segur que n'hi ha de molt completes i molt ben fetes.

On és l'Audacity?

Aquesta setmana havíem de realitzar la primera pràctica amb un programa d'àudio. Dic "havíem" perquè resulta que l'Audacity, que havien d'haver instal·lat des de Palma a la seu d'Eivissa no estava instal·lat ni a una quarta part dels ordinadors de la sala d'informàtica de la seu d'Eivissa. Només uns quants varen poder realitzar la pràctica que tocava. Com diu la nostra tutora de GEDI, "això són coses del 2.0". Així que na Marina, la nostra professora, ens va explicar la part de teoria pertanyent a la pràctica, vàrem prendre apunts i hem deixar per a la propera sessió l'activitat d'àudio. Segons les instruccions que ens va donar sembla que podrem realitzar la feina de forma autònoma perquè ja teníem una idea, encara que molt general, sobre el funcionament d'aquest programa. Recordo que a primer de carrera vàrem fer-lo servir per una pràctica d'anglès en la qual havíem de gravar-nos explicant un conte en anglès i després adjuntar el so a un programa de vídeo per tal que quedés com un "conte digital", amb fotografies i il·lustracions que es corresponguessin amb la història. 

Això m'ha fet reflexionar sobre la utilitat d'aquesta assignatura. I és que a primer ens vàrem trobar amb alguns problemes sobre com utilitzar programes de vídeo, àudio, etc. Hauria estat molt interessant tenir una assignatura com aquesta, que fem a quart de carrera, per resoldre des d'un primer moment tots els nostres dubtes i ensenyar-nos a utilitzar noves einies digitals. La meua recomanació seria que aquesta assignatura estigués inclosa dins el primer curs de GEDI. Va ser un tema que vàrem comentar també entre algunes companyes i pensem que seria interessant traslladar la nostra opinió a la tutora dels estudis de magisteri perquè puguessin comptar amb la nostra opinió. Penso que és important, en aquest sentit, escoltar les recomanacions dels alumnes de darrer any perquè aporten solucions amb certa perspectiva sobre els estudis i també estan ja fonamentades en una experiència de gairebé quatre anys. 

Bé, queda dit. Ara, esperarem a la setmana que ve per poder dur a terme la pràctica d'àudio. Segur que anirà molt bé.

Fins aviat!

Les TIC a la normativa

Aquesta setmana a classe se'ns ha plantejat la següent qüestió: creieu que el que diu la normativa en quant a l'ús de les TIC és suficient?

Sense mirar la normativa, abans d'analitzar-la, diré que no. I no crec que m'agafi gaire els dits contestant això, i és que si no recordo malament, quan l'any passat la vàrem consultar per un treball d'una altra assignatura les directrius que donava en quant a l'ús de les TIC eren més que pobres. Però bé, normativa en mà, analitzaré una mica més profundament aquest aspecte.

Primer de tot, m'agradaria començar dient que resulta molt complicat analitzar la normativa educativa del nostre país per dues qüestions: per la seva exagerada extensió i perquè existeix una normativa estatal i una normativa autonòmica. Això signfica que cada Comunitat Autònoma té certes competències en Educació sempre i quant es respecte la Llei Orgànica d'Educació. 

En el pràmbul de la LOE podem trobar la següent afirmació:

"Es por ello por lo que en primer lugar, la Unión Europea y la UNESCO se han propuesto mejorar la calidad y la eficacia de los sistemas de educación y de formación, lo que implica mejorar la capacitación de los docentes, desarrollar las aptitudes necesarias para la sociedad del conocimiento, garantizar el acceso de todos a las tecnologías de la información y la comunicación, aumentar la matriculación en los estudios científicos, técnicos y artísticos y aprovechar al máximo los recursos disponibles, aumentando la inversión en recursos humanos."

Al Títol 1, "Els ensenyaments i la Seva Ordenació", trobem el primer capítol destinat a l'Educació Infantil. En podem extreure el següent fragment pel que fa a l'article 14, sobre Ordenació i Principis Pedagògics:

5. Corresponde a las Administraciones educativas fomentar una primera aproximación a la lengua extranjera en los aprendizajes del segundo ciclo de la educación infantil, especialmente en el último año. Asimismo, fomentarán una primera aproximación a la lectura y a la escritura, así como experiencias de iniciación temprana en habilidades numéricas básicas, en las tecnologías de la información y la comunicación y en la expresión visual y musical.

 

Això és tot el que podem trobar a la LOE sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge de les noves tecnologies a l'Educació Infantil. Podem veure, doncs, que simplement es tracta d'una aproximació al seu ús, sense cap tipus de directriu, simplement com a principi pedagògic. La llei resulta pobra, sense substància. Parla, però no diu res.

A l'Annex del Decret 71/2008 pel qual s'estableix el Currículum d'Educació Infantil a les Illes Balears, trobem la primera referència en quant a l'ús de les TIC a l'Àrea de Llenguatges: Comunicació i Representació:

"Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació."

"El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació estan molt presents en la vida infantil. Des de ben petits, els infants han de viure les produccions audiovisuals amb els adults i amb els seus companys. Han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules, expliquen històries que han d’interpretar progressivament, i han d’utilitzar imatges, sons i paraules per a construir missatges."

Trobem també el següent Objectiu General:

15. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.

Als continguts del Primer Cicle, al Bloc 2, hi diu:

Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
1. Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics senzills.2. Aproximació i interès per la interpretació de relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats…).

 I al Segon Cicle:

Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
1. Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com a elements de comunicació (ordinador, càmera, reproductors de so i d’imatge).2. Presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat i selectiu dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.3. Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats, videojocs, CD Rom, jocs d’ordinador), distingint progressivament entre la realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica els seus continguts i la seva estètica.

Aquestes són, doncs, les directrius que trobem en quant a l'ús de les TIC a l'etapa d'Educació Infantil, tant a la normativa estatal com autonòmica. Des del meu punt de vista resulten aspectes tan evidents que sembla fins i tot que no calen ensenyar-se en certa manera. Tenint en compte la situació actual en quant a l'ús de les TIC per part de la majoria d'infants resulta tot massa evident. De fet, aquest tipus de continguts que es pretenen treballar a les aules, en la majoria de casos, ja s'han treballat també a casa: saben fer servir el mòbil, la càmera de fotos, la consola, l'ordinador... Trobo que cal especificar més què és el que es vol treballar, quin ús real s'ha de donar a les TIC dins l'aula i, sobretot, crear un apartat de formació del professorat en quant a aquest aspecte. Hi ha molta feina per fer encara i les administracions haurien d'entendre la importància que té formar ciutadans competents, no només en TIC, sinó en totes les àrees. Cal començar-se a replantejar quin és el model educatiu que volem. Hem de passar pàgina.

He trobat un document al WEIB que parla sobre les TIC a les Illes Balears. Es tracta d'un projecte anomenat "Infraestructura i Organització del model d'integració de les TIC a l'educació  a la CA de les Illes Balears", creat per la Conselleria d'Educació i Ciència que proporciona informació molt útil per al professorat interessat en fer ús de les noves tecnologies per millorar la seua tasca docent. Us deixo l'enllaç per si us ve de gust fer-hi un cop d'ull.

I per acabar, una mica de broma amb la normativa...

Imatge

Edició d'imatge

La setmana passada vàrem iniciar les pràctiques a l'aula d'informàtica. Hem començat amb el retoc fotogràfic, la part que em feia més il·lusió perquè trobo que és molt útil per a la nostra futura tasca docent. A banda d'això, a mi sempre m'ha agradat molt aprendre a utilitzar eines noves. Estem treballant amb el GIMP, que no havia fet servir mai. A casa utilitzo el Photoscape, també gratuït. Però funcionen de manera molt diferent. Sempre va bé conèixer noves eines, així ampliem les possibilitats dels seus usos.

Al principi m'ha costat una mica aixo de les capes, però poc a poc vaig entenent un poc més com funciona el tema. No sé si podrem fer més classes sobre imatge, però ara que tinc el programa instal·lat al meu ordinador podré "punyir" una mica a casa. Ara que tinc les nocions bàsiques serà més fàcil avesar-me a utilitzar-lo i a jugar sense por. Perquè al cap i a la fi, en aquest àmbit, és molt important l'autoaprenentatge, ser autodidacta. Només em falta un poquet de temps...

Aquesta és la imatge que he retocat avui. Som jo i la meua companya de grup, convertides en el famós matrimoni Arnolfini, pintat per Jan Van Eyk. Sortim realment afavorides.

Passant per xapa i pintura

Aquesta setmana hem fet la primera pràctica amb el GIMP. No havia emprat mai aquest programa de retoc fotogràfic. En sé utilitzar d'altres, com el Photoscape, també gratutït, i el Picassa. Crec que són molt més senzills que aquest. Això sí, el GIMP també té moltíssimes opcions. 

La professora ens ha fet una foto a cadascun de nosaltres i posteriorment la penjat al Moodle de l'assignatura, al Campus Extens. Hem descarregat la fotografia des del nostre ordinador i hem començat a "maquillar-nos". Al Moodle teníem diferents ulls, nassos, cabells, llavis... I havíem de triar els que més ens agradessin per ficar-los a la nostra fotografia. Al principi m'ha costat una mica entendre el tema de les "capes", però al final ha quedat més o menys bé. Vaja, he sabut fer la pràctica. La bellesa que desprenc a la fotografia és un altre tema.

Hem rigut molt a classe veient les fotos dels nostres companys. La sessió s'ha desenvolupat de forma molt distesa i entretinguda. De vegades, però m'estresso una mica sentint el soroll de tants teclats i tanta gent parlarnt a l'hora, però compensa el fet de poder conversar amb els companys, comentar, ajudar i rebre ajuda... És la classe més entretinguda de la setmana sense cap mena de dubte. Almenys, jo, em diverteixo moltíssim.

Us deixo la meua fotografia retocada. Espero que us agradi ;-)